dimarts, 28 d’abril del 2009

SANT JORDI

L' AMOR

Travessaré carrers
dels cors trencats

per donar roses a les donzelles
compraré amors llunyans
m' amagaré sota l' amor
tocaré a les flors hermoses
diré un poema d' amor

per donar amors llunyans
compraré sota l' amor
m' amagaré a les flors hermoses
tocaré un poema d' amor
diré roses a les donzelles

per donar sota l' amor
compraré a les flors hermoses
m' amagaré un poema d' amor
tocaré roses a les donzelles
diré amors llunyans

per donar a les flors hermoses
compraré un poema d' amor
m' amagaré roses a les donzelles
tocaré amors llunyans
diré sota l' amor

per donar un poema d' amor
compraré roses a les donzelles
m' amagaré amors llunyans
tocaré sota l' amor
diré a les flors hermoses


per donar roses a les donzelles
comparé amors llunyans
m' amagaré sota l' amor
tocaré a les flors hermoses
diré un poema d' amor


I crearé realitats fantastiques
com rams de roses galàctiques.



divendres, 24 d’abril del 2009

dimarts, 14 d’abril del 2009

La mona

POEMA DE SANT JORDI

UNA ROSA

Sant Jordi, santa diada
del passat i l'avenir,
Fe i Pàtria nostrada
del meu cor fas sobreixir.
Oh la bella matinada!
Quina joia de collir
una rosa perlejada,
una rosa a mig obrir!

dilluns, 30 de març del 2009

Tinc un blog nou

el meu blog nou es:
http://morewood-makulu.blogspot.com
visiteume sense po

dimarts, 24 de març del 2009

CONTE DEL CALIU

UNA OPERACIO A MORT


Hi havia una vegada un nen que es deia Mestral. Tenia 12 anys i vivia a Salou. El pare d’ en Mestral era un gran criador de cavalls amb molta fama i al Mestral li agradaven molt els cavalls.
Pel seu aniversari n’ hi van regalar un i li va ficar de nom Llampec. Era un cavall molt jove però tenia un problema. Tenia el musell doblegat i sinó l’ operaven amb urgència podria morir per no poder respirar d’asfíxia.
Llavors el pare d’ en Mestral va trucar a un centre veterinari per cavalls a Sevilla. Li van dir que a lo millor el podrien salvar.
Aquella nit en Mestral va dormir junt amb el Llampec. Al dia següent el van portar al centre veterinari per cavalls de Sevilla.
Quan van arribar, van parlar amb el metge i l’ hi va dir que aquella operació era molt perillosa, només l’ havien fet quatre vegades en tot el món i només una va anar bé. Van deixar el Llampec molt preocupats i van tornar a casa.
Al dia següent va començar la operació. Li van ficar ferros a la boca i el musell. Cada dia els hi ficarien més rectes fins ficar-ho ben alineats.
En Mestral l’ anava a veure un dia al mes. Era un viatge llarg però pel seu cavall ho faria tot.
Desprès de sis mesos al centre veterinari, el musell ja estava ben recte i ja el podien prendre. Llavors en Mestral va disfrutar tota la seva adolescència amb en Llampec.
Van passar alguns anys i el seu pare s’ havia fet molt vell i li va deixar el negoci al Mestral.
Un dia va conèixer una dona que es deia Ira i es van fer nuvis.
Al llarg del temps es van casar i van tindre un fill que es deia Copaiba.
LI va passar el mateix que al seu pare, es va fer criador de cavalls i va conèixer una dona que es deia Lisígena.
Va haver de superar la crisis i moltes coses pitjors però l’amor als cavalls mai es va trencar i el va ajudar a ser feliç.
Es va convertir en el millor criador de cavalls del món.
Van vendre molts cavalls per poder superar la crisis i al final van redactar un llibre sobre cavalls per acabar la seva vida amb moltes imatges de cavalls i criadors.